LA NOIA DEL TRAM

Avui he recordat aquells viatges diaris amb autobús per a anar al “cole” i d’aquella noieta amb uniforme, de com em retardava o apressava per a poder-hi coincidir. Que haurà estat d’ella? Segur que no deu recordar-se de mi, és més, probablement no es va fixar ni una sola vegada. Avui he recordat aquella poesia de Joan Salvat Papasseit, ... com m’agrada la malenconia.

L'alumne emmascarat

ENCARA EL TRAM

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!